Mentre esperem notícies, vídeos, fotos, muntatges i més parafernàlia del concert d'ahir a Alcàsser, us pose uns enllaços que he trobat per ahí: els Sva-ters a l'Amazon! Ací teniu tot el que pot comprar tot el món al web de venda per internet més famós.
La cosa està així:
Amazon Espanya (amazon.es)
Berlangastyle - CD físic - 10,92 euros.
Amazon Regne Unit (amazon.co.uk):
Berlangastyle - CD físic - 26,71 euros.
Berlangastyle - MP3 - 9,00 euros.
Temes del Berlangastyle per separat - MP3 - 1,07 euros cada cançó.
Sexe, putxero i rock & roll - MP3 - 9,00 euros.
Temes del SPRR per separat - MP3 - 1,07 euros cada cançó.
Amazon Estats Units (amazon.com):
Berlangastyle - MP3 - 6,87 euros.
Temes del Berlangastyle per separat - MP3 - 0,76 euros per cançó.
Sexe, putxero i rock & roll - CD físic - 12,23 euros.
Sexe, putxero i rock & roll - MP3 - 6,88 euros.
Temes del SPRR per separat- MP3 - 0,76 euros cada cançó.
Amazon França (amazon.fr):
Berlangastyle - MP3 - 9,99 euros.
Temes del Berlangastyle per separat - MP3 - 0,99 euros per cançó.
Sexe, putxero i rock & roll - MP3 - 8,99 euros.
Temes del SPRR per separat - MP3 - 0,99 euros per cançó.
Amazon Alemanya (amazon.de):
Berlangastyle - CD físic - 24,99 euros.
Berlangastyle - MP3 - 9,89 euros.
Temes del Berlangastyle per separat - MP3 - 0,99 euros per cançó.
Sexe, putxero i rock & roll - MP3 - 9,89 euros.
Temes del SPRR per separat - MP3 - 0,99 euros per cançó.
Temes del Berlangastyle per separat - MP3 - 1,73 euros per cançó.
Sexe, putxero i rock & roll - MP3 - 13,74 euros.
Temes del SPRR per separat - MP3 - 1,73 euros per cançó.
Què significa tot això? No tinc ni idea, però m'ha resultat curiós poder comprar els CDs sva des de Japó o els EUA, o que et cobren per comprar en MP3 un disc que et pots descarregar des del web oficial. I els sva, veuran un euro de tot això?
Més d'un mes ha passat des de que el blog sva per excel·lència actualitzara per última vegada. De veritat que no sé què dir.
No he felicitat els Nadals, ni l'any nou, ni l'aniversari de Siriuseta (el dia 2 va fer 20 anys, moltes felicitats!!!)... En fi, que tot ha sigut un desastre.
I què ha passat en tot este temps?
S'han llançat idees per al nou directe sva: quin tema versionar? Si voleu pistes de per on aniran els tirs, encara podeu trobar la conversa al Facebook. Vinyòtix? Els cazafantasmas? Ja veurem...
Primer concert sva de l'any? Ací teniu la possible resposta:
Hem conegut a l'svaddicte definitiu. El nom: Ricard Buigues Escandell. El motiu:
Després d'això ja m'he quedat sense paraules. Teniu alguna cosa a dir?
Read more...
Jo, encara que semble desapareguda, continue treballant (de tant en tant) en el meu projecte friki Sva. Sí, el dels ninotets que s'assemblen (un poquet, digueu-me que un poquet sí...) als Sva-ters.
La jornada creativa de hui no ha estat gaire productiva. Estic desinspirada, xe. Només he pogut fer un Sim-sva.
Per si algú no el reconeix (cosa prou probable), vos ho dic: és FRAN!
Si algú té suggeriments (digueu-me que sí, per favor xD) per a millorar-lo, encara esteu a temps. He aprés a modificar els sims després que estiguen creats.
A estes alçades ja deveu haver deduït en què estic basant-me per a fer la roba, veritat? :)
Res més per hui, ací teniu una foto de tots juntets... ja va agafant forma la cosa!
Ja feia temps que volia fer este post, però la gossera podia amb mi. Ara que l'he acabat, m'adone que no m'ha quedat tant bé com volia (cosa que, per altra part, em passa en tots les entrades que escric). Al lio.
Anem a intentar mostrar, posant com a exemple "Putxero-Maxi-Disco-Sva", com evoluciona un tema des de la idea originària fins la publicació del tema en un CD. Que conste que no m'ho ha contat ningú, simplement he seguit les pistes a través dels concerts i vídeos de concerts que he vist.
En realitat, la cosa és ben fàcil. Així evoluciona una cançó:
1) A la gravació d'un videoclip, escoltes a algú (crec que era tècnic, però no ho recorde i no he trobat el comentari on ho diu Sauco) que no para de dir: "Suéltala, Óscar".
2) Et fa gràcia la cosa i li fas una cançoneta. Res complicat. Un ritmet i a dir "Suéltala, Óscar". Com a intro per a un concert, queda perfecte. Ací teniu el resultat del punt 2 (són els tres primers minuts del vídeo):
El vídeo anterior és de l'1 de febrer de 2007. Així anem situant-nos.
3) Comences a pensar que el ritmet pot donar molt més. T'oblides del "Suéltala, Óscar". I si fem una lletra sobre nosaltres? Sona perfecte. Després de molt de patiment (imagine que escriure una lletra no és fàcil), parim una lletra que comença més o menys així.
Tota la setmana treballant com a robots, necessitem expressar. I esta nit per fi tenim concert. Estem contents, hauríem de golejar. Plenem la furgoneta de comboi i al ixir del poble ens sentim importants. Bromes per conjurar el neguit que és un cuquet que no para de furgar.
Ací teniu com quedaria la cançó. Són els quatre primers minuts del vídeo. És d'un concert a Reus del 21 de setembre de 2008. No he pogut desxifrar la lletra de la segona meitat del tema, però hi ha un moment que em mola molt (llàstima que no estiga en la versió final): del 2:25 al 2.30. Diuen una cosa així com "Prepareu-se pa la guerra que la cosa va a explotar".
4) Està bé, però no estàs convençut amb la lletra. Li dones voltes i més voltes. Escrius una nova. Els dos primers paràgrafs els deixes. Però el final de la cançó el canvies totalment. Pareix que ja esta vegada sí. Mira quina lletra més bonica t'ha quedat:
Tota la setmana treballant com a robots, necessitem expressar. I esta nit per fi tenim concert. Estem contents, hauríem de golejar. Plenem la furgoneta de comboi i al ixir del poble ens sentim importants. Bromes per conjurar el neguit que és un cuquet que no para de furgar.
Allibera el teu ser, deixa volar la ment, efímeres cosetes som.
Balla sense quarter, sempre amb el cor obert a la batalla anem, senyors! Harmonitzant el temps, per tu la meua dansa. Ingràvida substància que talla com el paper.
Encantadors de culebres som i el teu cos és tan sensual. I tu una culebra encanta xicons. Torca't la baba, xaval
I en el infern els dimonis ballant sense parar Ací en el cel els angelets: "Ie, deixeu-nos baixar!"
Ací podeu escoltar-la. És d'un concert a Almussafes del 16 de maig de 2009.
5) Mmmm. Ja està quasi. Però ara que has canviat el final, veus que el principi tampoc està com a tu t'agradaria. I s'aproxima el moment d'haver de gravar el nou CD. En un últim esforç, reescrius de nou el principi. Els dos primers paràgrafs són història. Els nous t'agraden molt més. Així són:
Des del dilluns agobiant-te, i ja has pensat en suïcidar-te. "Flying music" en l'aire acariciant-te la pell. Ve directa des d'Alcàsser per mullar el teu cos sec, disposadeta a salvar-te, i el putxero està ja fet!
I ací podeu sentir la versió final:
6) Però... Espera, espera. Ja hem gravat la cançó, però no sona 100% sva. Alguna cosa falla. No problemo. Per coses del destí hem de tornar a gravar la cançó. Així que podem canviar-la. La lletra ja no es toca. És la música la que canviarà. Canviem el principi, posem un poc d'scratch, llevem un poc de saxo... Voilà!
5 anys i molts canvis després, ja tenim la cançó que obrirà el nou disc. Ací la teniu:
D'una expressió d'un tècnic al rodatge del videoclip a ser una cançó sva (només 32 cançons dels milions que existeixen tenen eixe privilegi). Supose que cada cançó és un món, i m'encantaria saber la història de totes elles, però haurem de consolar-nos amb esta.
Crec que, de moment, és qui menys s'assembla a l'original, però no veig com millorar-ho. El catàleg de pentinats que tinc no inclou cap que s'assemble al de...
(moment de suspens)
Si no el reconeixeu, crec que em done per vençuda... xD
Navegant pel facebook he tingut aquesta mini-conversa amb Sauco i he pensat que potser aprofitaria com a pista perquè algú comence a entendre de què van les imatges misterioses que vaig pujant. Si és que hi ha algú llegint açò a part de Nèstor i Svaman, clar.
Estava preparant una entrada de la secció "Joies de l'arxiu" (si no sabeu quina és, ací teniu la primera entrada), quan he descobert una cosa horrible. He trobat el post que estava buscant, del 12 d'agost de 2007 (ací el teniu), però no està com jo el vaig deixar. Resulta que eixe post era una joia de l'arxiu perquè tenia una entrevista que van fer els sva a Ràdio 9. Jo no sé com la vaig aconseguir en el seu dia, però la vaig penjar al Imeem (que era un web per pujar cançons i poder enllaçar-les als blogs, o una cosa així) i la vaig posar al blog perquè tots la escoltareu. I ara he descobert que en comptes de l'entrevista hi ha publicitat, ja que Imeem va desaparèixer o se la va tragar el MySpace o no sé què. Total, que he descobert que he perdut l'entrevista (perquè l'arxiu original el tenia en un ordinador que va morir).
Sé que és molt difícil, però si algú la té, m'encantaria que me l'enviara al correu (svaman@hotmail.com). Era una de les poques entrevistes fetes als sva a la ràdio i era una bona peça del museu sva. A més, deien que el concert a Dénia del 2005 (el primer què vaig anar d'ells) havia sigut un concert molt xulo.
Damunt en els comentaris es parla d'una altra entrevista que els feien a Ràdio 3, però com que estava a l'antic web, jo ni em vaig molestar en aconseguir. Ara el web ha canviat totalment, i l'entrevista supose que ha desaparegut també. A no ser que alguna ànima caritativa la tinga i la vulga compartir...
Sí, sí. Ja sé que em bote molts aniversaris i no els pose tots. Però si recorde un, el pose. I sí, igual Dani ja no és el guitarrista dels Sva-ters, però, com deien als Scouts: sva un dia, sva sempre.
Així que MOLTES FELICITATS!!! Que hui fa 28...
Ací teniu la foto que em vaig fer la primera vegada que vam coincidir. Va ser a València, el 5 de maig de 2007, i encara faltaven tres mesos perquè creara Svamania. Però ja estava tot planejat al meu cap, i necessitava fotos amb tots...
Un dia vaig tindre una idea. Era una idea que m'encantava, i que tenia cada vegada que escoltava ROAC. Pensava que si aconseguia dur-la a terme, passaria a la història sva com el friki més gran de tots els temps. I, com no tenia res que fer, vaig començar.
Ja havia fet el muntatge de la República Alcassera (si teniu ganes de tornar-lo a veure feu clic ací, ja té quasi 13.000 visualitzacions) i volia arribar un poc més lluny. Al final no vaig arribar a fer-la, però no volia que tot el temps que vaig estar treballant en ella es perdera, així que ací teniu els resultats.
Primer vaig preparar les ferramentes:
La cançó, és clar, també. ROAC no deixava de sonar.
I hora de començar a treballar. Què volia fer? Doncs en els meus somnis quedava un videoclip insuperable. Eren unes abelles que es rebel·laven contra l'abella reina, clar. Totes anaven marxant cap a un lloc, que al final veiem que és un concert dels Sva-ters. Mentre van caminant totes en grup van destrossant tot el que es trobaven. Tota el vídeo estava interromput per imatges del concert en sí.
I com pensava fer-ho? Ahí estava la gràcia. Anava a fer-ho tot amb plastilina i gravat fotograma a fotograma. Una bogeria, vamos. Clar, no ho vaig poder acabar. Més bé ni tan sols el vaig començar a gravar. Més d'un any després, ací teniu el que vaig arribar a fer.
Abans que res, unes fotos del grup. Els membres estan fets amb Legos. Els instruments, una barreja de plastilina i Legos. I sí, tots són pirates. M'encantaven els pirates. Ah! I té molta pols perquè fa mooolt de temps que està a l'estanteria.
Anem a veure'ls de prop. Ací teniu al bateria. Com que la plastilina té tant de temps estava dura com una pedra, i quan l'he tocat s'ha trencat com si fora vidre. Així que la bateria té un tambor menys.
Guitarres i baix:
Percussió:
El teclat:
Els cantants:
I els vents. Els trombons van caure a trossos quan vaig intentar posar-los bé. No sabia que la plastilina era tan fràgil quan la deixaves 30 mesos a l'aire lliure. D'esquerra a dreta, hi ha dues trompetes, dos trombons (encara que només queda mig) i un saxo.
I ací estaven les protagonista del videoclip: les abelles. El vídeo començava amb una d'elles volant mentre sentim el principi de la cançó, fins el "Jaleo!", amb un casc militar. Ací la teniu, també afectada pel pas del temps:
És la més gran que vaig fer, ja que anava a eixir en primer pla. Ací la teniu al costat de la meua mà perquè us feu una idea del tamany:
I quan arribava al "Jaleo", arribava a una espècie de muntanyeta i, al pujar la càmera, es veia a tot l'eixam cridant. I ací teniu a l'eixam:
Eixes són totes les que vaig arribar a fer, i dalt a la dreta teniu les boletes grogues que anaven a convertir-se en abelles. Després tenia pensat, com si fora "El señor de los anillos", multiplicar-los per mil amb l'ordinador.
Però al final no vaig fer res. La meua germana, quan es va assabentar del que pensava fer, va dir: "¿Estás loco o qué?" En eixe moment es va acabar el videoclip de ROAC que pensava fer.
Més de tres anys porta el blog sva donant pel sac. 1452 dies de blog (sí, els acabe de comptar) i encara no hem parlat d'elles. Serà possible? Al menys al Gormandia van tindre el bon gust de treure-les en pantalla. Parlem, clar està, de les xiques sva.
No estan totes les que són, però sí són totes les que estan. No vaig a posar noms ni dir de qui són parella. Elles tenen el privilegi de la intimitat (no com els membres del grup, als quals vaig fer un tercer grau fa anys del qual ara em penedisc un poc). Si voleu saber eixes coses, als concerts les trobareu.
Que esta entrada servisca per homenatjar a elles, totes tan simpàtiques i tan disposades a ajudar. Al menys a mi sempre m'han tractat molt bé. Gràcies!
PD: Perdó per les que falten i per la qualitat de les imatges.
Com ja sabreu, dijous a la nit haureu de tornar a sintonitzar Canal 9 (de veritat, jo no sé ni en quin número la tinc a la TV) perquè podreu veure... als Sva-ters!! Dijous, a les 21:55. No ho oblideu.
Ací teniu el vídeo publicitari. I ací unes quantes imatges del programa:
Xe, quin art té Melina a la cuina. Per cert, és possible que la primera fotografia siga a la mítica "Ca Pepica"???
Read more...
Primer va ser la primera, clar. És la que més m'estime, i la que més m'agrada.
Després va vindre la blava, que si no recorde mal vaig comprar al concert a Falles a València:
Més tard, els dos regals que més il·lusió m'han fet (encara recorde a ma mare dient: ta llegao un paquete d'Alcácer):
I, per si no tenia prou, també vaig fer la meua propia samarreta sva quan vaig tindre l'oportunitat:
Ací el detall en gran:
Així que, amb la tonteria, la colecció ja té una mida considerable:
Tot això m'ha vingut al cap rememorant una de les entrades que va fer Siriuseta (enllaç ací) sobre una samarreta de Dri:
Que us semblen? Teniu més samarretes sva personalitzades? Aneu pensant algun disseny que molt prompte us convocaré a un altre mega-concurs. Per la meua part, ja tinc en ment la meu pròxima samarreta sva...
PD: Descanse el pau el gran Berlanga. Seria un bon moment per treure l'escrit que va fer dedicat als Sva-ters, però va desaparèixer junt amb l'antic web.
Read more...
Quan ho van posar a la web ja volia dir-ho, però se'm va oblidar. Ara torne a recordar-ho. Si entreu a la web oficial, secció "Notícies" (feu clic ací i entrareu directament), trobareu esta imatge:
I si aneu a l'arxiu del blog, podeu trobar una entrada del 24 de setembre de 2007, anomenada "El moment en que va nàixer l'sva..." Ací està la imatge que vaig fer fa quasi tres anys:
No vaig a negar-ho, m'encantaria que la imatge fora la portada del tercer disc... Sempre podria presumir d'això.
Read more...
Gentola! Mentre esperem les fotos i vídeos que de segur vau fer a Godella (no foteu que ningú en va fer, per favor!), aprofite per passar-vos unes quantes fotos-Sva que vaig fer en la meua expedició a Anglaterra d'estiu.
Em van dir que s'amagava allí. El déu Sva, el que fumava marihuana i bebia en Tetra Brik, estava ocult en algun cantó d'Anglaterra. I jo, que no vull més que córrer món, vaig haver d'anar a buscar-lo... No sabia per on començar. És un país molt poblat, i en segons quines zones et pots trobar de tot. Per això vaig telefonar Svaman, per preguntar-li si ell tenia alguna pista:
Però el pobre Svaman estava molt ocupat moderant un debat sobre si "El Rock Sva" va dedicat a Rita o no, i la seua secretària em va dir que tornara a telefonar en un mes. Tanmateix, jo no tenia tant de temps. Havia de seguir la meua recerca amb la seua venerable ajuda o sense ella, així que vaig decidir pujar al bus turístic de Londres, que et fa un passeig per tota la ciutat, per veure si així me'l trobava...
Però no vaig tindre sort, així que vaig decidir abandonar Londres. Ara bé, on seria la meua següent parada? Després de reflexionar durant una estona al metro:
(sé que està moguda, però és el metro, què volíeu?), vaig començar a vore-ho tot més clar: el déu Sva era per definició un ésser màgic, i on pots trobar el millor catàleg d'éssers màgics del món? A Hogwarts, està clar... Per això vaig agafar un metro cap a King's Cross i vaig preguntar quan eixia el següent Hogwarts Express. Ací em teniu creuant la barrera de l'andana 9 3/4:
En fi, que vaig anar a Escòcia i vaig tornar, i no va haver-hi manera tampoc allí de trobar el déu Sva. Els que no hàgeu llegit Harry Potter vos preguntareu per què no vaig aconseguir fotos-Sva de Hogwarts. Els que no hàgeu comés l'heretgia de no llegir LA saga, sabreu que a Hogwarts els aparells muggles (no màgics) no funcionen... Potser podria haver-me passat abans per la Ronda d'Allà per comprar-me una càmera màgica, però hauria d'haver canviat els meus euros per lliures i les lliures per sickles i ja no em donava temps. Però una altra vegada serà, no patiu...
Al que anàvem. En tornar abatuda de Hogwarts, em va vindre una idea al cap. Havia escoltat que hi havia una costa al sud d'Anglaterra que era anomenada "la Costa Juràssica". Això em va recordar a la història de Sauco amb els embrions i vaig pensar que potser seria un bon lloc per seguir buscant. Així que vaig tirar cap al sud i, aprofitant que estava allí, vaig fer-me una altra foto Sva:
Sí, Svamaníacs, vaig haver d'anar alternant samarretes Sva i la resta de la roba, perquè em van dir que la guàrdia reial anglesa anava buscant-me per haver-me cagat en la reina. Aleshores vaig pensar "ostres! Està claríssim, la reina! De segur que el Déu Sva està lluitant sol contra l'abella reina!". I on podia estar l'abella reina sinó al palau de Windsor? Després d'haver-me canviat tota la roba de nou en un vàter, vaig anar cap a allà. Ací en teniu la prova, minuts abans d'entrar al castell:
Però allà dins no hi havia cap reina, ni animal ni més animal encara... Decebuda, vaig fer un tomb ràpid per l'edifici, que estava ple de turistes... Entre altres coses, em vaig trobar açò. Vosaltres no ho veieu, però l'home li diu a la dona: "aparte's, senyora, que tinc ganes de pixar!":
Com que el castell era molt gran, vaig haver de demanar una audio-guia. Ací em teniu ficada d'auriculars al més pur estil guiri:
Mentre escoltava una de les explicacions de l'aparell, el senyal acústic va començar a captar certes interferències. Parant molta atenció, vaig descobrir que era ni més ni menys que Enric VIII qui parlava des d'ultratomba, convidant-me al seu castell de Hampton Court. A ell també li molava això de matar reines, la festa i les femelles, com predica la religió Sva, i em volia ensenyar sa casa. Em vaig enfilar ràpidament damunt d'un autobús i en menys d'una hora ja estava allà. El tal Enric, al principi, no m'inspirava molta confiança per allò de manar assassinar moltes de les seues dones, però vaig suposar que res no aniria malament mentre no em gitara amb ell. I, a més, es deia com un guitarra Sva... això em feia sentir un poc millor. Em va explicar que als banquets que celebraven a sa casa tothom bevia cervesa, fins i tot els xiquets, perquè l'aigua estava en males condicions. En el fons, jo sabia que ho havia decretat ell després d'escoltar El Lio Sva, però no li volia dur la contrària. Ací estic comprovant si era veritat:
Al final vaig decidir anar-me'n prompte de ca l'Enric VIII, no fóra cosa que m'agafara estima i acabara demanant-me matrimoni. Com anava a escriure a Svamania sense cap? Però abans de marxar, li vaig demanar que em mostrara una última cosa: com que ja tenim una idea de com haguera sigut el logotip dels Sva-ters a l'Edat Antiga (gràcies a Svaman per l'enllaç, jo no el trobava!), ara volia una aproximació de la imatge Sva a l'Edat Mitjana. I ací teniu un vàter de l'època d'Enric VIII:
En fi, espere que almenys alguns de vosaltres llegiu l'entrada sencera, perquè no sabeu quant m'ha costat escriure tot açò... per no parlar del fet d'anar demanant a la penya que em feren fotos i aleshores ficar-me d'esquenes a la càmera... Au, un besot, i passeu-nos les fotos de Godella, fills de putes :)