Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cròniques. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cròniques. Mostrar tots els missatges

Crònica de l'Alqueria d'Asnar

Fa tres setmanes va acabar la Gira Sva 2011, la de la presentació del SPRR, amb un concert a l'Alqueria d'Asnar. I fa tres setmanes em va enviar Guillem la seua crònica del concert. I fa tres minuts que he recordat mirar el correu i l'he vista. Mil perdons pel retràs. Us assegure que val la pena, que quan Guillem està inspirat les cròniques són molt bones. Ací la teniu: 

BONA NIT.... MOLT BONA NIT
Mis queridos Pangolines del metal, Ja s’ha acabat la 1º Gira Sva d’anar per casa 2011!!!
I vosaltres direu: oohhhhhhhhhhh que pena!!!
I nosaltres direm: oohhhhh que pena!!!!!
I tots estarem molt tristos i tindrem ganes de plorar i pensarem que este mon és una puta merda i que a lo millor valdria més la pena morir “entrehecesquedefequeperet”, i ja no tindrem ganes ni de mirar el you porn, ni de que mos la mamen, ni de follar, ni de res, i ens posarem a col·leccionar las “tazitas de època” que anuncien en la televisió, i el cel és tornarà gris, i en les cases farà fred, i la música de Dani Martin ho plenarà tot. Dieciseis añitos matxacante la paciencia dia i nit, .....dieciseis añitos....dieciseis añitos....dieciseis añitos...i a cada vegada més bilis i més mala òstia, i sempre hi haurà bròquil per a dinar, i iogurt natural sense sucre de postre, i el Real Mandril guanyarà la lliga, i Cristiano Ronaldo el Nobel de literatura, i les ciutats se plenaran de peregrinos del JMJ que aniran sempre jovials i uniformaets cantant equis uve palito, i els carxots ens els pegaran ells a nosaltres perquè estarem com atontats de tant d’escoltar al puto Dani Martin, i els nostres veins s’empenyaran en apendre a tocar la dolçaina, i estudiaran sobretot a l’hora de la siesta, i la demència s’apoderarà de tu i de mi i de tots i qualsevol dia ens sorprendrem a nosaltres mateixa amb el monyo engominat, en un miting del PP, aplaudint emocionats a Esteban González Pons.
Però bé, no vos preocupeu, perquè l’any que ve tornarem amb una nova gira sva, d’anar per casa, per supost, i tots estarem feliços, i tornarem a pelar-mos-la, i a mirar-li l’escot a la veina, i a somniar que ens viola la selecció brasilenya de voliebol, seleccionadora inclosa, i el sol brillarà i en la moncloa governarà una roja i tal i tal i tal.....
Per cert que l’altre dia en L’alqueria d’Asnar estigué molt guay, Dirty Soul Raiders fenomenal, la gent superanimà, Dimoniets, Jon MacEnroe, Guisao de Triceratops, mentiretes, fasolalalalalarela, rotllos de fil, pulseretes Sva i sobretot La Raiz que son uns Putos Catacracks, enhorabona per a ells per què fan una música que ausaes..
Bo, xiquets i xiquetes de la vila del pingüí, un carinyós besonegro, ens acomiadem de vosaltres fins l’any que ve, esperem que vos haja agradat el putxero i que vos ho hagueu passat molt bé als nostres concerts.
Salut Corrupció i Cassalla sense Alcohol

Read more...

Crònica d'Alcàsser

Ací teniu la crònica del concert d'Alcàsser. De nou, gràcies a Guillem per prendre's la molèstia d'escriure-les.

CRÒNICA D’ACCION DE GRACIAS

Aquesta crònica serà una crònica d’accion de gràcias i serà d’accion de gràcias per què joder, l’altre dia fou impressionant, un concert que sempre recordarem i tinc la necessitat d’agrair-ho a tots aquells que ajudaren a que fos un concert inoblidable.... M’amprenem?
Gràcies a Amaia i a Fanny de l’Ajuntament d’Alcàsser per facilitar-nos la presentació del Putxero Sva en el nostre poble. Ai FLUIXES!
Gràcies a Albert Taberner per currar-se ixos 50 bocates de pimentó en tomata, boníssims, que ens donaren forces infinites per a la juerga i el catxondeo. Ai ARGUIÑANO!
Gràcies a Pau Blanco per lo rebé que va presentar el concert, el convoi i l’alegria a d’alt de l’escenari. Ai RAMONCHU!
Gràcies a Miquel Gil i a Tobal Rentero per què sempre estan disposadíssims a ajudar-nos i per posar-nos els pels de punta amb les cançons del seu últim disc. Ai SALVATGES!
Gràcies a Dirty Soul Riders, molt molt guay, tots pensant-se que eren versions i va i resulta que les cançons les havien composat ells, Ai TXAICOVSKYS!
Gràcies als amics que treballaren a la barra, per ser els nostres amics, per ser els millors amics del mon, per què la gent anava loqueta gràcies a vosaltres, per que vos volem moltíssim. Ai FRIENDS.
Gràcies a Néstor i al col•lega per la il•lusió que li posen i per què és la primera vegada (exceptuant a Samora clar) que algú del públic és despulla a meitat del concert. Des del dia de l’Almadrava en el que una tia és posà a pixar en l’ WC Sva al mig del carrer, no havia vist res igual. Ai REGONET!
Gràcies a tots els alcasseros i forasters que vingueren a vore la nostra presentació en ixa gana de passar-ho bé. Teniem poreta de que no vinguereu, al final, ens transmetéreu tanta energia que quasi ens posem a volar per l’escenari, va ser impressionant, memorable, antològic, atòmic, anatòmic, adrenalínic, màgic...Ai CRAKS!
Gràcies a Tonetti, a Vicent, a Dani, a Enric, a Txicuto, a Emilio, per el peaso de concert que arrearen,va ser molt bonic tornar a tindre-us al nostre costat, botant com si s’acabarà el mon en gos, tra ta ta! SVA FOREVER!!!
Per cert, a hores d’ara Melina i Reillo acaben de tindre un Garrofó reketeguapo que li diuen Ximo, oe oe oe oe! la família sva creix!!! Ai PAPICHULOS!
I si m’oblide d’alguna cosa o d’algú, perdoneu-me, este divendres ens veiem a Feslloch amb més ganes de catxondeo...


PD: Acabe de rellegir un comentari de fa dos o tres posts. Miss Berlangastyle deia que faria fotos de Vinaròs i les enviaria... ;)

Read more...

Quatre anys després... (i crònica guillemil!)

La història dels sva amb les casualitats numèriques mereix una entrada per a ella només. Ací hi ha una altra casualitat:

Els sva només han tocat una vegada a Vinaròs (que jo sàpiga): el 23 de juny de 2007. Esta nit, 23 de juny de 2011, tornaran a fer-ho. 

Recordeu-ho, el concert començarà a les 23:30 hores i també actuarà "El Belda i el conjunt Badabadoc". Balleu el lio sva... però també feu fotos i vídeos!!!

I, per a entrar en calor, la crònica del concert d'Alacant del gran Guillem. Per a mi, la millor de totes:

BOLO EN L'EDÈN

Doncs sí, el passat dissabte tinguérem l’oportunitat de tocar en un paradisíac pàrquing de la Universitat d’Alacant, xe quin pàrquing més bonico.... Inoblidable!! El seu acollidor asfalt, s’amagava entre un bucòlic centre comercial i la genuïna autopista A-70, amb la seua calmada i impertorbable magnificència ancestral. SUBLIM!! Un corprenedor pàrquing on el temps deixa de ser un transcórrer de segons perduts i la vida torna recobrar tot el seu significat... Filosofia, amor, transcendència immaterial... Tota Alacant estava de festa perquè era la nit de la plantà de les fogueres, però el nostre concert era en eixe clandestí, apartat, recondit i màgic pàrquing... a tres-cents anys llum de qualsevol tipus de civilització, quins instants de joia i glòria. Déu, ara sé que estàs ahí.

Tocarem amb Pellicana, un grup de Castalla que ho fan mel de catel, també tocarem amb Rapsodes, ixos simpàtics raperillos del Camp de Túria, tots gent d’allà on pixa el matxo. Agrair i molt especialment la presència d’una quadrilla d’Ibi amb ganes infinites de festa i a l’organització que va preparar un sopar superbò. El nostre concert crec que el va resumir molt bé Andreu el de Rapsodes “cada dia toqueu pitjor i cada dia m’ho passe més bé”... Doncs això, que vam fallar prou però s’ho passàrem de puta mare.

El tema de la nit fou Fontdemora i el seu curiós decret que, excusant-se en la necessitat d’aprendre anglès, pretén eliminar dels centres d’ensenyament les línies en Valencià. Mal borinot, i encara té la poca vergonya de dir que "los que quieren la lengua como él, deben de estar a favor del decreto" Riau!!... Doncs supose que l’alcaldessa de Torrent que "tiene el defecto de hablar valenciano" estarà totalment en contra d’esta llei, gent del PP, a vore si s’aclariu...

Aprofite també per a recordar que 24,25 i 26 de juny es celebra al Cabanyal l’acampada 15-M. Ritamatrau vol especular amb aquest barri i per això està deixant que se degrade poc a poc sense posar ni un gallet, tanmateix per a la Formula 1 de l’Ecclestone i de l’Agag si que hi han cabassaes de euros, hi ha pa cabrejar-se o no? CORRUPTES! FILLSDESATAN! Qui collons votarà a esta gentola?

Com diu una cançó de Reincidentes:

Te has fijado tio, que pedazo puente
I aquí en la plazica se ha secado la fuente
Ahora està más cerca, lo que estaba lejos
I lo que esta cerca, está ya todo hecho una mierda

Bo quadrilla de pangolines, ens veiem la nit de Sant Joan a Vinaròs.

Read more...

Crònica de Montblanc (i altres coses)

Les coses han anat, més o menys, així:

- Principis d'abril: Decidisc fer una crítica de cada cançó del nou tema, i escric la del Putxero Maxi Disco Sva que heu pogut llegir en el post anterior.

- Dos dies després: La idea no m'agrada i pose que el post que havia escrit es publique en una data arreu (però lluny en el temps). No vull borrar-la però tampoc vull publicar-la, així que la pose el 13 de maig (faltava més i mig i suposava que en eixe temps tindría temps de canviar-la).

- Continue pensant en el tema. Que si posar una nota numèrica, que si deixar que vosaltres la comentàreu, no penjar les crítiques i que la idea acompanyara a totes les altres que he tirat al fem... (que és el que, finalment, volia fer).

- Fa dos setmanes: Tenia altres coses pensades per al blog, però se'm passa el temps volant i només penge la crònica de Calp quan Guillem me l'envia. Ja havia arribat el concert de Montblanc i no havia dit res.

- La setmana passada: Tenia altres coses pensades que fer, però se'm passa el temps volant i només vaig a penjar la crònica de Montblanc quan Guillem me l'envia. Ja havia arribat un possible concert a Castelló (ha hagut concert a Castelló?) i no havia dit res.

- Dimecres: Intente penjar la crònica de Montblanc però el Blogger està caigut. No puc fer-ho.

- Dijous: Intente penjar la crònica de Montblanc però el Blogger està caigut. No puc fer-ho.

- Divendres: Me'n vaig el cap de setmana i no tinc internet.

- Diumenge: Entre al blog i veig que el 13 de maig ha arribat i no ho havia recordat. El post amb la crítica del primer tema del Sexe, putxero i rock'n'roll està penjat. Ja ni el recordava. Em cague en tot.

- Diumenge per la nit (ara): Us solte un rotllo de campionat, penge la crònica de Montblanc (per fi! Gràcies Guillem), continue pensant-me si fer les crítiques de les cançons (no sabria com fer-les, la veritat), i me'n vaig a dormir. Bona nit!

Crònica de Montblanc:

CORRUPTES!!!

Arribarem a Montblanc amb la següent noticia: “Les últimes enquestes donen al PP de València 6 diputats més que les eleccions anteriors”. Ole, Ole, Ole i Ole.

Amb la convicció què en les pròximes eleccions autonòmiques del 2015 el PP traurà els 99 diputats possibles en les corts, faig el següent raonament: si els valencians estem governats per un partit corrupte i, aixina i tot, encara anem a votar-lo més, no voldrà dir que som també un poquet corruptes nosaltres els valencians? Eh? Què digueu?....Com l’església ve demostrant en les últimes dècades.....qui més que un pederasta és capaç d’empatitzar amb altre pederasta?... Aleshores... quí més que un corrupte és capaç d’empatitzar amb altre corrupte? Txa txaaan.....pregunte.....SOM CORRUPTES ELS VALENCIANS?

Doncs això, que el concert de Montblanc fou espectacular i superdivertit, tot mel de catel: l’organització, el poble, la plaça on tocarem, la llonganissa que s’arrearem, els moltíssims cd que venguerem (2 o per ahí).....A més, Montblanc estava ple de la més “variopinta” corruptela valenciana. Per allí estava Vincenzo di Milano, més corrupte que mai, dos corruptes més d’Albaida, una corrupta de Paiporta, la corruptíssima de Siriuseta amb dos amigues més (no saben si corruptes o no). A destacar el concert de Salva (CORRUPTE!), que vingué a substituir a Albert Ortega que tenia uns assumptes que arreglar amb nosequin concejal. Xé, tot meravellós i bonico, amb maletins plens de bitllets de 500, bolsos nous, rellotges casio....

Una idea per al futur: Vincenzo Di Milano estigué tot el viatge de tornada taladrant-me i convencent-me del que ens falta als Sva-ters és incorporar olor en els nostres concerts. Segons ell, un estudi diu que l’olfacte és el gran sentit oblidat, sembla ser que la nostra percepció i els nostres records es multipliquen quant de l’olor es tracta. Hui per hui ja tenim uns colors Sva, el roig i el negre, què ús pareix si en un futur incorporem un olor a la nostra imatge? Quin olor triarieu vosaltres? Taronja? Vainilla? Encens? Pet? Alforja? Jo crec que és una gran idea...

Bo, mis queridos amigos del desfalco... Felicitat i Corrupció

Read more...

Crònica Calpil

Xe, que ja tenim damunt el concert a Montblanc (recordeu, xiquets i xiquetes, este divendres tots a Tarragona) i encara no he fet res de tot el que tinc pendent. Al menys ací teniu la crònica del concert de Calp de Guillem:

DESMELENÚZATE
Avui no destacaré el grandíssim concert que La Raíz va arrear en Calp, ni tampoc la potència d’Obrint Pas a l’escenari, ni que tenim les venedores de camises i CDs més guapes del món, ni la profunda sordera que me va provocar els monitors de l’escenari, ni que el Master and Comander i companyia me tornaren a ordenar que els dediqués una cançó (salut xiquets), ni que vam sopar en els xinos un arroz frito de la casa que estava molt bo... NO...
Avui el protagonisme no el té ni Bin Laden, ni el dubtós "Premi Nobel de La Pau" Barack Obama, ni el ja beato Juan Pablo II, ni l’espectacular Barça, ni l’antiesportiu Madrid, ni el puto Maurinho, ni la deforme Belén Esteban.
Avui el protagonisme és per a ell, l’home que als 6 anys ja tenia més barba que Julio Anguita i Isabel Pantoja junts, l’home capaç de gastar-se 60 euros en cubates de ronencola i no tindre ressaca al dia següent, l’home que feia la veu de Gior en l’ anunci de "un poco de pasta basta, Gior". L’home que un dia caigué de la moto per que se li oblidà posar el peu quan s’aturà en un Semàfor... Possiblement... no... segurament, l’home més despistat del món, capaç d’oblidar a mitat concert les notes del Lio Sva... El inamovible, el inafaitable, el incomparable... Gusman Bassman..... el nostre gran baixista. Oe oe oe ....bravo.....xoto...queremos un hijo tuyo (jajota açò m’ha dit Eva que ho pose)
Sí xiquet, l’altre dia vares ser tu l’estrella. I per què? Us preguntareu...
Doncs per què l’altre dia Gusmà és va posar a ballar i no va parar en tot el concert. Ell, que abans tenia un radi d’acció d’alt de l’escenari de 0’0001 micres. Que estava ahí, enganxat al baix, intentant recordar en quina nota començava l’Asmolaor, cohibit, nerviós, a punt de posar-se a plorar, amb els pantalons cagats, l’esquena suà, el cor a mil i la boca seca com un espart (weno tal volta he exagerat un poc)... Doncs l’altre dia Gusmà es va desmelenuzar i és posa a tocar com si fora el campió intergalàctic de Air Guitar... Passejant-se per l’escenari como Pedro por su casa... Aniria buscant el cubata de ron? No sé... El cas és que me va molar molt vore’l gaudir aixina. Segur que en Montblanc se torna a desmelenuzar i la resta dels Sva també ho farem..... ala... a suar s’ha dit....visca el glamour...muera el Redoxon,
Runeta! Runeta! Runeta! Neta! Neta!
Xeic bandidos, pos molaveoiem a Montblanc. A tothom recorde: indumentària roja i negra, piu llavaet, monyet, sabatetes i dineuros a la butxaca pa comprar el CD Sva....arrikitau????...pos arrikitau

Read more...

Crònica de Senija

Crònica del concert de Senija per part de Guillem. Quin crack!!!

Gran concert el de l’altre dia a Senija, no per que hi hagués molta gent, tampoc tocarem millor que mai, la veritat és que no sé exactament per què, però per a mi fou un gran concert...

Tot començà a les 17:00 de la vesprà a “l’hort del rogets”, carregarem la furgona de Gus, carregarem la furgona d’Albert, carregarem la furgona de Nelo i arrearem cap a Senija de convoi (Sí, 3 furgones de 8 places per a transportar a 9 persones, toma ahí dispendio, ni el capità moro d’Alcoy. Qui ha dit crisi? Qui ha dit que hi ha que estalviar? Algun grup vol que li organitzem la gira? Per al pròxim bolo de Calp anirem en Yate, si o que? en un Yate per a cada ú)

S’en anarem cap a Senija de convoi amb els 50.000 graus de temperatura que marcava el termòmetre, suant i cantant “que alegria cuando me dijeron.....” i va i arribem a Gandia i se topem amb la fumerà de l’incendi de Benicolet i ohhh...que pena... 400 ha a fer la mà, quina tristor...clar que, en la calor que feia.... si jo fóra Francesc Camps aniria posant-li aire acondicionat i piscina a la presó de Picassent.... per lo que puga passar.

Per fi arribarem a Senija, ens torcarem les llàgrimes i ens sentàrem en un bar i xarrarem amb els iaios; 200 habitants tenia el poble. Passejàrem pel carrer; xe quines cases més boniques. Passejàrem pel terme; xe quanta pedra té este terme. Férem la prova de só: xe com tremola este equip. Soparem: collons que fam que teníem. Ens férem un carajillo. Ens férem una cassalla. Arreglàrem el món. Contàrem anècdotes....

Poc a poc el carrer s’anà omplint de gent: xiquillos de 13 anys, pares, üeles, algun que altre xaval de 15, alguna fluixa solta, els de la barra amb la camisa de les trobades, el Master and Comander que ja anava per ahí diguent-li a tot el món el que tenia que fer...

I per fi començà el concert amb Skapats, un grup de Benissa, mitjana d’edat 16, trombó, saxo, trompeta (dona), guitarres, tambors i baix.... una cantant... Pobrets... Estaven un poc asustats i cohibits ahí d’alt de l’escenari, però no tenien perquè, per què tocaven molt bé, SI HO LLEGIU....ÀNIM JAVALINES, FUERA ROPA, FUERA CADENAS, FORÇA, RÀBIA, ALEGRIA, POCA VERGONYA...

El nostre concert molt guay, s’ho passarem super bé, el públic suposem que també. Mola mogolló tocar cançons noves, les cançons noves. Per cert, agrair a un amic del Master and Comander que se coneixia tots els temes, quin crack!... Al principi he dit que no sabia per què havia estat un gran concert, supose que fou per què el disc nou ens mola i això fa que hi haja il•lusió i bon rollo entre nosaltres. Espere que aquesta il•lusió i alegria aconseguim transmetre-la al públic i que al final gaudeixca tant com nosaltres ho fem. Bo mis queridos Pangolines, Molaveiem en Calp...

Read more...

Crònica de Picassent

Ací teniu la crònica del concert de Picassent del gran Guillem!

Mala humitat que no feia l’altre dia a Picassent!!!!! Mala boira!!! Mal Fred!!! Primavera? Canvi climàtic? Menys mal que suspengueren el concert d’inauguració que volien fer el 21 de desembre, per què sinó s’haguérem quedat “pajaritos”.

Per cert, que la Casa Jove la Torta, el lloc on actuàvem, està molt xulo: Internet gratis, una decoració molt guay, vinga de números del Dijous en les estanteries, rocòdrom, escenari, herba artificial, herba natural, birres del Lidl, Cassalla Rios, garramuts por doquier, un parell de silleros perduts, bonro, amistat... Se pot demanar més? Eeeeehhhh....

Del que fou el concert traguem algunes conclusions:
- Que la gent no se sap Piu en Alt però se coneix a la perfecció l’asmolaor.
- Que la gent no entén que quan cantem líquid i fum es per què a d’alt de l’escenari necessitem líquid i fum.
- Que estaria guay que el públic col•laborara en abelles a l’hora de faltar-se amb els principitos (és que se’ns acaben els insults molt prompte “i en els principitos fillsdeputes, furtamantes, xafaxarcos, llepagapos....” en necessitem més).
- Que me molen mogolló les cançons noves i en concert la que més me mola és l’Arca de Samora.
- Que definitivament el nou disc està siguent un èxit, ja en portem venuts quasi que 30. (uau, a este ritme recuperarem els diners ben prompte).

Bé, a vore si ens veiem en el proper concert, el 9 d’abril a Senija, allà en la Marina. Recordeu: indumentària roja i negra, 10 points per a comprar el CD Sva i el piu ben llavaet, que mai se sap quan pot arribar el dia de mostrar-lo.

Read more...

Cerca a Svamania

El Facebook del grup

el twitter sva

  © Blogger template Shush by Ourblogtemplates.com 2009

Back to TOP