Crònica d'Alcàsser
>> 06 de juliol 2011 –
Cròniques
Ací teniu la crònica del concert d'Alcàsser. De nou, gràcies a Guillem per prendre's la molèstia d'escriure-les.
CRÒNICA D’ACCION DE GRACIAS
Aquesta crònica serà una crònica d’accion de gràcias i serà d’accion de gràcias per què joder, l’altre dia fou impressionant, un concert que sempre recordarem i tinc la necessitat d’agrair-ho a tots aquells que ajudaren a que fos un concert inoblidable.... M’amprenem?
Gràcies a Amaia i a Fanny de l’Ajuntament d’Alcàsser per facilitar-nos la presentació del Putxero Sva en el nostre poble. Ai FLUIXES!
Gràcies a Albert Taberner per currar-se ixos 50 bocates de pimentó en tomata, boníssims, que ens donaren forces infinites per a la juerga i el catxondeo. Ai ARGUIÑANO!
Gràcies a Pau Blanco per lo rebé que va presentar el concert, el convoi i l’alegria a d’alt de l’escenari. Ai RAMONCHU!
Gràcies a Miquel Gil i a Tobal Rentero per què sempre estan disposadíssims a ajudar-nos i per posar-nos els pels de punta amb les cançons del seu últim disc. Ai SALVATGES!
Gràcies a Dirty Soul Riders, molt molt guay, tots pensant-se que eren versions i va i resulta que les cançons les havien composat ells, Ai TXAICOVSKYS!
Gràcies als amics que treballaren a la barra, per ser els nostres amics, per ser els millors amics del mon, per què la gent anava loqueta gràcies a vosaltres, per que vos volem moltíssim. Ai FRIENDS.
Gràcies a Néstor i al col•lega per la il•lusió que li posen i per què és la primera vegada (exceptuant a Samora clar) que algú del públic és despulla a meitat del concert. Des del dia de l’Almadrava en el que una tia és posà a pixar en l’ WC Sva al mig del carrer, no havia vist res igual. Ai REGONET!
Gràcies a tots els alcasseros i forasters que vingueren a vore la nostra presentació en ixa gana de passar-ho bé. Teniem poreta de que no vinguereu, al final, ens transmetéreu tanta energia que quasi ens posem a volar per l’escenari, va ser impressionant, memorable, antològic, atòmic, anatòmic, adrenalínic, màgic...Ai CRAKS!
Gràcies a Tonetti, a Vicent, a Dani, a Enric, a Txicuto, a Emilio, per el peaso de concert que arrearen,va ser molt bonic tornar a tindre-us al nostre costat, botant com si s’acabarà el mon en gos, tra ta ta! SVA FOREVER!!!
Per cert, a hores d’ara Melina i Reillo acaben de tindre un Garrofó reketeguapo que li diuen Ximo, oe oe oe oe! la família sva creix!!! Ai PAPICHULOS!
I si m’oblide d’alguna cosa o d’algú, perdoneu-me, este divendres ens veiem a Feslloch amb més ganes de catxondeo...
PD: Acabe de rellegir un comentari de fa dos o tres posts. Miss Berlangastyle deia que faria fotos de Vinaròs i les enviaria... ;)
Ja se que m'he deixat moltes anècdotes per contar, però es que no he tingut temps ni inspiració. per exemple jo afegiria una cosa que me digué Pau Blanco quan acaba el concert:
- El Dur, en lo que balla? com està aixina de gros?
I jo Contestí:
- Ixa no és la pregunta, la pregunta és, com pot estar tan hermoso i ballar 2 hores i mitja sense parar?
Jo sempre m'ho he preguntat!
Quan estigues inspirat pots escriure el que vulgues, que sempre serà publicat.
va ser un efecte domino en espiral ascendent per part de tots! reconèixer la feïna, és molt honest, per això cal recordar-vos que la fixa amb més impuls sou vosaltres!i els demés reflectim el que ens transmitiu!així que gràcies!!!!!
IIIEEE!!!, si que estigué be, si, collons que bailoteos mos pegarem. Jo em fiqui prop de la barra (vell truc Alcassero) i des de allí controlava el increïble ambienta's que es va fer. I com no acabarem la festa desprès de 25000 cerveses amb una reglamentaria cassalleta, SI SENYOR!!!
Cal dir que jo també m'ho vaig pasar molt be, eh? el meu col·lega es diu Pau, i també es un gran fan vostre... i lo de despullar-se... era el minim que podia fer per vosaltres, els meus deus... i sols dic que este mes torareu a veure un tio en calçotets una o dos vegades... sort!
P.D: Guillem, això de guardar-te la meua roba i no voler donar-me-la quan la demane... es de ser un poquet cabronet, però no pasa res, em va encantar... deveres, si em doneu mes concerts com aquestos soc capaç de pujar a l'escenari i fer un streeptease o com collons s'escriga...
salut i sva!
Gràcies a tu Guillem, guapo, per ser tan rebonico i a tots els sva per ser tan craks. Ja ens tornarem a despullar ja... Com molt bé ha dit Nèstor també sóc un gran fan, el meu primer concert va ser quan encara anava a la classe de ton pare o abans, imaginat!
Per cert els meus pantalons acabaren en el fem, amb tot el entrecuix trencat de tant llevar-los i tornar a posar amb les sabatilles posades!