Crònica de Senija

Crònica del concert de Senija per part de Guillem. Quin crack!!!

Gran concert el de l’altre dia a Senija, no per que hi hagués molta gent, tampoc tocarem millor que mai, la veritat és que no sé exactament per què, però per a mi fou un gran concert...

Tot començà a les 17:00 de la vesprà a “l’hort del rogets”, carregarem la furgona de Gus, carregarem la furgona d’Albert, carregarem la furgona de Nelo i arrearem cap a Senija de convoi (Sí, 3 furgones de 8 places per a transportar a 9 persones, toma ahí dispendio, ni el capità moro d’Alcoy. Qui ha dit crisi? Qui ha dit que hi ha que estalviar? Algun grup vol que li organitzem la gira? Per al pròxim bolo de Calp anirem en Yate, si o que? en un Yate per a cada ú)

S’en anarem cap a Senija de convoi amb els 50.000 graus de temperatura que marcava el termòmetre, suant i cantant “que alegria cuando me dijeron.....” i va i arribem a Gandia i se topem amb la fumerà de l’incendi de Benicolet i ohhh...que pena... 400 ha a fer la mà, quina tristor...clar que, en la calor que feia.... si jo fóra Francesc Camps aniria posant-li aire acondicionat i piscina a la presó de Picassent.... per lo que puga passar.

Per fi arribarem a Senija, ens torcarem les llàgrimes i ens sentàrem en un bar i xarrarem amb els iaios; 200 habitants tenia el poble. Passejàrem pel carrer; xe quines cases més boniques. Passejàrem pel terme; xe quanta pedra té este terme. Férem la prova de só: xe com tremola este equip. Soparem: collons que fam que teníem. Ens férem un carajillo. Ens férem una cassalla. Arreglàrem el món. Contàrem anècdotes....

Poc a poc el carrer s’anà omplint de gent: xiquillos de 13 anys, pares, üeles, algun que altre xaval de 15, alguna fluixa solta, els de la barra amb la camisa de les trobades, el Master and Comander que ja anava per ahí diguent-li a tot el món el que tenia que fer...

I per fi començà el concert amb Skapats, un grup de Benissa, mitjana d’edat 16, trombó, saxo, trompeta (dona), guitarres, tambors i baix.... una cantant... Pobrets... Estaven un poc asustats i cohibits ahí d’alt de l’escenari, però no tenien perquè, per què tocaven molt bé, SI HO LLEGIU....ÀNIM JAVALINES, FUERA ROPA, FUERA CADENAS, FORÇA, RÀBIA, ALEGRIA, POCA VERGONYA...

El nostre concert molt guay, s’ho passarem super bé, el públic suposem que també. Mola mogolló tocar cançons noves, les cançons noves. Per cert, agrair a un amic del Master and Comander que se coneixia tots els temes, quin crack!... Al principi he dit que no sabia per què havia estat un gran concert, supose que fou per què el disc nou ens mola i això fa que hi haja il•lusió i bon rollo entre nosaltres. Espere que aquesta il•lusió i alegria aconseguim transmetre-la al públic i que al final gaudeixca tant com nosaltres ho fem. Bo mis queridos Pangolines, Molaveiem en Calp...