Crònica Calpil

Xe, que ja tenim damunt el concert a Montblanc (recordeu, xiquets i xiquetes, este divendres tots a Tarragona) i encara no he fet res de tot el que tinc pendent. Al menys ací teniu la crònica del concert de Calp de Guillem:

DESMELENÚZATE

Avui no destacaré el grandíssim concert que La Raíz va arrear en Calp, ni tampoc la potència d’Obrint Pas a l’escenari, ni que tenim les venedores de camises i CDs més guapes del món, ni la profunda sordera que me va provocar els monitors de l’escenari, ni que el Master and Comander i companyia me tornaren a ordenar que els dediqués una cançó (salut xiquets), ni que vam sopar en els xinos un arroz frito de la casa que estava molt bo... NO...

Avui el protagonisme no el té ni Bin Laden, ni el dubtós "Premi Nobel de La Pau" Barack Obama, ni el ja beato Juan Pablo II, ni l’espectacular Barça, ni l’antiesportiu Madrid, ni el puto Maurinho, ni la deforme Belén Esteban.

Avui el protagonisme és per a ell, l’home que als 6 anys ja tenia més barba que Julio Anguita i Isabel Pantoja junts, l’home capaç de gastar-se 60 euros en cubates de ronencola i no tindre ressaca al dia següent, l’home que feia la veu de Gior en l’ anunci de "un poco de pasta basta, Gior". L’home que un dia caigué de la moto per que se li oblidà posar el peu quan s’aturà en un Semàfor... Possiblement... no... segurament, l’home més despistat del món, capaç d’oblidar a mitat concert les notes del Lio Sva... El inamovible, el inafaitable, el incomparable... Gusman Bassman..... el nostre gran baixista. Oe oe oe ....bravo.....xoto...queremos un hijo tuyo (jajota açò m’ha dit Eva que ho pose)

Sí xiquet, l’altre dia vares ser tu l’estrella. I per què? Us preguntareu...

Doncs per què l’altre dia Gusmà és va posar a ballar i no va parar en tot el concert. Ell, que abans tenia un radi d’acció d’alt de l’escenari de 0’0001 micres. Que estava ahí, enganxat al baix, intentant recordar en quina nota començava l’Asmolaor, cohibit, nerviós, a punt de posar-se a plorar, amb els pantalons cagats, l’esquena suà, el cor a mil i la boca seca com un espart (weno tal volta he exagerat un poc)... Doncs l’altre dia Gusmà es va desmelenuzar i és posa a tocar com si fora el campió intergalàctic de Air Guitar... Passejant-se per l’escenari como Pedro por su casa... Aniria buscant el cubata de ron? No sé... El cas és que me va molar molt vore’l gaudir aixina. Segur que en Montblanc se torna a desmelenuzar i la resta dels Sva també ho farem..... ala... a suar s’ha dit....visca el glamour...muera el Redoxon,

Runeta! Runeta! Runeta! Neta! Neta!

Xeic bandidos, pos molaveoiem a Montblanc. A tothom recorde: indumentària roja i negra, piu llavaet, monyet, sabatetes i dineuros a la butxaca pa comprar el CD Sva....arrikitau????...pos arrikitau