SSPO: Busketeers

Hola, Svamaníacs! Vos parla Siriuseta. Com que Svaman és més gos que les mantes i sé que per molt que li passe fotos pel Tuenti no les va a pujar, vaig a presentar-vos un grup prou especial, els Busketeers. I si parle d'ells ací és perquè si, d'alguna manera, els grups de música s'agermanaren com els pobles, esta gent serien els agermanats dels Sva-ters a Irlanda.

Me'ls vaig trobar per Dublín, en una zona que es diu Temple Bar on sol haver molts músics tocant pel carrer. Portava pocs dies allí i ells eren els primers que vaig veure, així que em cridaren molt l'atenció (això de tocar al carrer és un dels meus somnis no complerts), i vaig arrimar-me a escoltar-los de prop i mirar-los bé. En aquell moment no m'hi vaig fixar, però hi havia molta gent al voltant d'ells, cosa que no els passa a tots els músics que toquen per allà perquè els vianants estan molt acostumats a esta pràctica i acostumen a passar de llarg. N'eren 4: un contrabaix, un bateria, un guitarra i un violinista. Este últim va ser la raó fonamental per la qual vaig trobar-los una semblança considerable amb els Sva-ters: hauríeu d'haver-lo vist tocar. Entre altres proeses que no recorde, aconseguia tocar passant el braç que sostenia l'arc per darrere de l'esquena i el violí a l'inrevés, i amb l'arc entre les cames, movent el violí amb les dos mans. No em direu que no vos recorda a Sauco amb la sordina de 3 euros...

Els vaig relacionar també per aquella manera festiva i natural de tocar al carrer, de fer somriure la gent, per l'espontaneïtat de la seua música... A més em va fer recordar els Sva-ters el fet que, en comprar-los un CD, a la caràtula posara “Thanks for supporting independent music and street culture” (Gràcies per donar suport a la música independent i a la cultura de carrer). En llegir-ho em va vindre al cap Capdesuropatia, amb “Fent concerts sense cobrar per a donar-se a conèixer, intentant dur endavant una idea diferent...”

La música dels busketeers barreja l'estil tradicional irlandés i els sons actuals, una prova més del gran paregut... Quan van parar de tocar, estaba tan impressionada que vaig ser capaç de tragar-me la vergonya -vergonya pel meu patètic accent, més que altra cosa- i creuar el carrer per dir-los: “You're great!”. Després els vaig explicar que m'havien recordat al meu grup favorit, els Sva-ters, i que deurien escoltar-los per això de la música independent i tal. Em preguntà d'on eren, li vaig dir que eren valencians... I, aprofitant que duia la meua samarreta Sva, li vaig ensenyar la màniga on està escrit el nom, i li vaig explicar el significat aproximat (tot i que en traduir a l'anglés es perden els matisos...). Ah, i parlant de noms, el seu és un joc de paraules entre el verb “to buske” (informalment vol dir “tocar al carrer”) i la paraula Musketeers (Mosqueters).

Sóc conscient que m'he extés un poc massa, així que vos deixe el seu MySpace perquè jutgeu per vosaltres mateixos.

MySpace de Busketeers