Sva-clip: Follaoret
Svamaníacs,
Svaman em va demanar fa temps, quan va tindre la idea de tancar el blog, que escriguera alguna coseta per a acomiadar-me de vosaltres. Jo en aquell moment no sabia què dir ni tenia temps per a pensar-hi i, a més, tenia un altre projecte Sva (el que hui vos presente) entre mans, així que li vaig contestar que ja ho faria més endavant. A hores d'ara deu pensar que m'he oblidat del que li vaig prometre, perquè el projecte Sva m'ha portat més temps del que pensava. Però hui, per fi, he acabat el meu Sva-clip, i puc acomiadar-me de vosaltres amb una última gran frikada, digna d'una fan psicòpata com jo.
No recorde com vaig conèixer el blog. Crec que va ser mitjançant el fòrum Sva, però no n'estic segura. Vaig arribar-hi com a convidada i, passat un temps, Svaman em va demanar que li'l portara mentre ell no tinguera internet. Què li havia de dir? Era una gran responsabilitat i tot un honor. No podia rebutjar-ho. Durant el meu regnat, l'etiqueta de "Frikaes Sva" va crèixer més que qualsevol altra.Temps després, quan les pregàries del Terrat Sva van fer efecte, Svaman va tornar i ens vam repartir la feina . Bé, sent realistes, ell va recuperar la seua feina i jo, de quan en quan, escrivia alguna coseta.
Fóra com fóra, el temps que he col·laborat a Svamania m'ha portat a moments inoblidables com la recerca del Déu Sva o, més recentment, el concert a Antella on vaig pujar a cantar amb ells (allò no se m'oblidarà mai, no senyor). Per tot això i per molt més: gràcies, Svaman i gràcies, Svamania.
I ja no m'allargue més: després del Videoclip oficial de Rumba d'Amore, el videoclip no oficial que va fer Svaman de República Alcassera, i l'intent de videoclip de ROAC, arriba el quart videoclip dels Sva-ters:
Sé que no és perfecte. De fet, segons amb quins ulls el mires, és una caca. Però jo hi he estat treballant molt de temps i li he acabat agafant estima. Sobretot al vers de "jo volia ser com el butanero" i al final. Ha sigut difícil perquè no es tractava només d'afegir vídeos aleatòriament amb la cançó de fons, sinó que he intentat que la música i les imatges es corresponguen. A més, crear els sims ("ninotets") que s'assemblen a ells és MOLT COMPLICAT. Però molt. Per això, precisament, no hi són tots. Per això i perquè de la majoria (sobretot els nous) no tinc fotos, i sóc psicòpata però fins a un punt. Al vídeoclip podeu veure Reïllo, Gusmà, Àlex, Guillem, Fran i Sauco. Les xiques que hi apareixen són totes fictícies, excepte Melina, que no sé si s'assembla gaire a la realitat perquè fa segles que no la veig.
Espere que ningú no s'ofenga per cap dels continguts del vídeo. L'he fet per entreteniment i perquè la idea em rondava el cap fa molt de temps però, si a algú li molesta, l'esborre de la xarxa.
Res més. Espere que vos agrade, esta sí que és la meua última aportació al blog. Gràcies de nou per les bones estones que m'heu fet passar i sobretot per com de bé em vau acollir quan vaig prendre el relleu de Svaman.
Em vull acomiadar amb l'autògraf que em va dedicar Sauco fa més de quatre anys:
"Siriuseta, pensa que la música serveix per a fer sentir a la gent coses boniques, de manera que, quan toques, somriu."
Gràcies pels somriures, Sva-ters.
Siriuseta 2012.
