De "Suéltala" a "PMDS"

Ja feia temps que volia fer este post, però la gossera podia amb mi. Ara que l'he acabat, m'adone que no m'ha quedat tant bé com volia (cosa que, per altra part, em passa en tots les entrades que escric). Al lio.

Anem a intentar mostrar, posant com a exemple "Putxero-Maxi-Disco-Sva", com evoluciona un tema des de la idea originària fins la publicació del tema en un CD. Que conste que no m'ho ha contat ningú, simplement he seguit les pistes a través dels concerts i vídeos de concerts que he vist.

En realitat, la cosa és ben fàcil. Així evoluciona una cançó:

1) A la gravació d'un videoclip, escoltes a algú (crec que era tècnic, però no ho recorde i no he trobat el comentari on ho diu Sauco) que no para de dir: "Suéltala, Óscar".

2) Et fa gràcia la cosa i li fas una cançoneta. Res complicat. Un ritmet i a dir "Suéltala, Óscar". Com a intro per a un concert, queda perfecte. Ací teniu el resultat del punt 2 (són els tres primers minuts del vídeo): 


El vídeo anterior és de l'1 de febrer de 2007. Així anem situant-nos.

3) Comences a pensar que el ritmet pot donar molt més. T'oblides del "Suéltala, Óscar". I si fem una lletra sobre nosaltres? Sona perfecte. Després de molt de patiment (imagine que escriure una lletra no és fàcil), parim una lletra que comença més o menys així.

Tota la setmana treballant com a robots,
necessitem expressar.
I esta nit per fi tenim concert.
Estem contents, hauríem de golejar.
Plenem la furgoneta de comboi
i al ixir del poble ens sentim importants.
Bromes per conjurar el neguit
que és un cuquet que no para de furgar.

Ací teniu com quedaria la cançó. Són els quatre primers minuts del vídeo. És d'un concert a Reus del 21 de setembre de 2008. No he pogut desxifrar la lletra de la segona meitat del tema, però hi ha un moment que em mola molt (llàstima que no estiga en la versió final): del 2:25 al 2.30. Diuen una cosa així com "Prepareu-se pa la guerra que la cosa va a explotar". 



4) Està bé, però no estàs convençut amb la lletra. Li dones voltes i més voltes. Escrius una nova. Els dos primers paràgrafs els deixes. Però el final de la cançó el canvies totalment. Pareix que ja esta vegada sí. Mira quina lletra més bonica t'ha quedat:

Tota la setmana treballant com a robots,
necessitem expressar.
I esta nit per fi tenim concert.
Estem contents, hauríem de golejar.
Plenem la furgoneta de comboi
i al ixir del poble ens sentim importants.
Bromes per conjurar el neguit
que és un cuquet que no para de furgar.

Allibera el teu ser, 
deixa volar la ment, 
efímeres cosetes som.
Balla sense quarter, 
sempre amb el cor obert 
a la batalla anem, senyors! 
Harmonitzant el temps, 
per tu la meua dansa. 
Ingràvida substància 
que talla com el paper.  

Encantadors de culebres som
i el teu cos és tan sensual.
I tu una culebra encanta xicons.
Torca't la baba, xaval

I en el infern els dimonis
ballant sense parar
Ací en el cel els angelets:
"Ie, deixeu-nos baixar!"

Ací podeu escoltar-la. És d'un concert a Almussafes del 16 de maig de 2009.



5) Mmmm. Ja està quasi. Però ara que has canviat el final, veus que el principi tampoc està com a tu t'agradaria. I s'aproxima el moment d'haver de gravar el nou CD. En un últim esforç, reescrius de nou el principi. Els dos primers paràgrafs són història. Els nous t'agraden molt més. Així són:

Des del dilluns agobiant-te,
i ja has pensat en suïcidar-te.
"Flying music" en l'aire
acariciant-te la pell.
Ve directa des d'Alcàsser
per mullar el teu cos sec,
disposadeta a salvar-te,
i el putxero està ja fet!

I ací podeu sentir la versió final:





6) Però... Espera, espera. Ja hem gravat la cançó, però no sona 100% sva. Alguna cosa falla. No problemo. Per coses del destí hem de tornar a gravar la cançó. Així que podem canviar-la. La lletra ja no es toca. És la música la que canviarà. Canviem el principi, posem un poc d'scratch, llevem un poc de saxo... Voilà! 

5 anys i molts canvis després, ja tenim la cançó que obrirà el nou disc. Ací la teniu: 




D'una expressió d'un tècnic al rodatge del videoclip a ser una cançó sva (només 32 cançons dels milions que existeixen tenen eixe privilegi). Supose que cada cançó és un món, i m'encantaria saber la història de totes elles, però haurem de consolar-nos amb esta.

Dani cr  – (2 de desembre del 2011, a les 0:01)  

Un resum moolt bó. La veritat és que jo també el trobava a faltar. Gràcies! Al lio, sent sincer, per a mi la cançò ha perdut completament l'esencia que tenia al principi. Entenc la sustitució del sueltala oscar original per una lletra més elaborada, però no el canvi de lletra per al disc, les estrofes inicials eren brutals. I el ritmet del sueltala oscar... molava molt. La veritat que és una de les cançons que més vaig gaudir al concert de la plaça de bous, però em va desbre al escoltarla de estudi i més encara amb la reedició de les cançons per al disc. No se si es deu a "l'eixida" de Dani, Nico i Emilio del grup, però per a mi els SVA-TERS han perdut el toc llatí, el coros de Dani, les tonteries més espontánies. per a mi Dani era un membre sva importantísim i em sap greu dir tot açò perquè sempre he sigut un svamaniac, però els Sva-ters ja no son el que eren.

Publica un comentari a l'entrada

Cerca a Svamania

El Facebook del grup

el twitter sva

  © Blogger template Shush by Ourblogtemplates.com 2009

Back to TOP