El videoclip que mai va ser

Un dia vaig tindre una idea. Era una idea que m'encantava, i que tenia cada vegada que escoltava ROAC. Pensava que si aconseguia dur-la a terme, passaria a la història sva com el friki més gran de tots els temps. I, com no tenia res que fer, vaig començar.

Ja havia fet el muntatge de la República Alcassera (si teniu ganes de tornar-lo a veure feu clic ací, ja té quasi 13.000 visualitzacions) i volia arribar un poc més lluny. Al final no vaig arribar a fer-la, però no volia que tot el temps que vaig estar treballant en ella es perdera, així que ací teniu els resultats.

Primer vaig preparar les ferramentes:

La cançó, és clar, també. ROAC no deixava de sonar.

I hora de començar a treballar. Què volia fer? Doncs en els meus somnis quedava un videoclip insuperable. Eren unes abelles que es rebel·laven contra l'abella reina, clar. Totes anaven marxant cap a un lloc, que al final veiem que és un concert dels Sva-ters. Mentre van caminant totes en grup van destrossant tot el que es trobaven. Tota el vídeo estava interromput per imatges del concert en sí.

I com pensava fer-ho? Ahí estava la gràcia. Anava a fer-ho tot amb plastilina i gravat fotograma a fotograma. Una bogeria, vamos. Clar, no ho vaig poder acabar. Més bé ni tan sols el vaig començar a gravar. Més d'un any després, ací teniu el que vaig arribar a fer.

Abans que res, unes fotos del grup. Els membres estan fets amb Legos. Els instruments, una barreja de plastilina i Legos. I sí, tots són pirates. M'encantaven els pirates. Ah! I té molta pols perquè fa mooolt de temps que està a l'estanteria.

Anem a veure'ls de prop. Ací teniu al bateria. Com que la plastilina té tant de temps estava dura com una pedra, i quan l'he tocat s'ha trencat com si fora vidre. Així que la bateria té un tambor menys.

Guitarres i baix:

Percussió:

 

El teclat:

Els cantants:

I els vents. Els trombons van caure a trossos quan vaig intentar posar-los bé. No sabia que la plastilina era tan fràgil quan la deixaves 30 mesos a l'aire lliure. D'esquerra a dreta, hi ha dues trompetes, dos trombons (encara que només queda mig) i un saxo.

I ací estaven les protagonista del videoclip: les abelles. El vídeo començava amb una d'elles volant mentre sentim el principi de la cançó, fins el "Jaleo!", amb un casc militar. Ací la teniu, també afectada pel pas del temps:

És la més gran que vaig fer, ja que anava a eixir en primer pla. Ací la teniu al costat de la meua mà perquè us feu una idea del tamany:

I quan arribava al "Jaleo", arribava a una espècie de muntanyeta i, al pujar la càmera, es veia a tot l'eixam cridant. I ací teniu a l'eixam:

Eixes són totes les que vaig arribar a fer, i dalt a la dreta teniu les boletes grogues que anaven a convertir-se en abelles. Després tenia pensat, com si fora "El señor de los anillos", multiplicar-los per mil amb l'ordinador.

Però al final no vaig fer res. La meua germana, quan es va assabentar del que pensava fer, va dir: "¿Estás loco o qué?" En eixe moment es va acabar el videoclip de ROAC que pensava fer.

I em vaig posar a fer l'svapèdia...