SSPO: Carta d'amor a "L'asmolaor"
>> 18 de setembre 2009 –
Setmana de Portes Obertes
Este mail em va ser enviat ja fa molts mesos. No sé qui és l'autor perquè no ha contestat els mails, però li demane disculpes públicament per tardar tant en publicar-la. Em va deixar bocabadat quan la vaig llegir, i ara una altra vegada al copiar-la. Enhorabona de veritat. Ara ja forma part de la Setmana Sva de Portes Obertes.
-------
Si t'escric esta carta és perquè ja estic desesperat. M'he adonat que l'amor que sent per tu mai el sentiràs per mi, perquè no saps que existisc. Sé que pensaràs que esta carta és una broma, que hi ha moltes més belles que tu. I jo ho sé. Sé que hi ha més belles, com les teues companyes copulaores o com l'esperança que no ens furtaran mai. Sé que hi ha més famoses, com eixe lio cada vegada més difícil d'escoltar o la borroka alcassera. Sé que hi ha més apreciades, com eixa rumba de desamor o la que parla dels capdesuropates. Però, en el fons, no hi ha cap com tu. En eixos sis minuts, que em menjaria tots els dies, em demostres que tu ets l'autèntica cançó sva. Tots els adjectius, totes les paraules, totes les expressions que es gasten per definir l'sva, es troben en tu.
Vaig a un concert. I estic nerviós. Sé que vaig a veure't. Tu ni sabràs que estic allí, però em dóna igual. Quan la veu que gastes per existir comença a preguntar què volem ser de majors, sé que estàs a punt d'arribar. Em suen les mans, sent un nuc a l'estómac. I em prepare per a la teua arribada. Ahí estàs. La guitarra, la bateria. Entren els vents. I jo tanque els ulls. Vull gaudir de tot. Són dos minuts que no oblidaré fins que et torne a veure. Aleshores, quan ja pareix impossible que t'estime més, pares. Saps com funciona el desig, i per això pares en el millor moment. I sent com em murmures a l'orella "Obri els ulls, ara gaudeix de mi". I comença la segona part de la cançó. I quan sent a tot el món cantant-te i ballant-te, sé que senten el mateix que jo, però no ho saben.
Quan acabes i te'n vas, sent que plore, perquè no sé quan tornaré a veure't cara a cara. Però sé que t'he gaudit una volta més. Que he gaudit de l'autèntica i genuïna cançó sva.
bòòòòòòòòò
la nòvia d'este tio deu ser la persona més feliç del món *_*
aquest blog cada dia hem sorpren més, per a bé, però me sorpren.
El que haja escrit açò es un salvatge.
Un aplaudiment fortissiiiiim al autor d'aquesta oda al asmolaor, ni Ausiás March ho hagués fet millor!!!! Brutal!!!!
Xe, però que l'artista diga alguna cosa!!
Xe quin escrit... ni Manuel Machado.
Engendro (cantant de mama ladilla)