SSPO: Carta d'amor a "L'asmolaor"

Este mail em va ser enviat ja fa molts mesos. No sé qui és l'autor perquè no ha contestat els mails, però li demane disculpes públicament per tardar tant en publicar-la. Em va deixar bocabadat quan la vaig llegir, i ara una altra vegada al copiar-la. Enhorabona de veritat. Ara ja forma part de la Setmana Sva de Portes Obertes.

-------

Si t'escric esta carta és perquè ja estic desesperat. M'he adonat que l'amor que sent per tu mai el sentiràs per mi, perquè no saps que existisc. Sé que pensaràs que esta carta és una broma, que hi ha moltes més belles que tu. I jo ho sé. Sé que hi ha més belles, com les teues companyes copulaores o com l'esperança que no ens furtaran mai. Sé que hi ha més famoses, com eixe lio cada vegada més difícil d'escoltar o la borroka alcassera. Sé que hi ha més apreciades, com eixa rumba de desamor o la que parla dels capdesuropates. Però, en el fons, no hi ha cap com tu. En eixos sis minuts, que em menjaria tots els dies, em demostres que tu ets l'autèntica cançó sva. Tots els adjectius, totes les paraules, totes les expressions que es gasten per definir l'sva, es troben en tu.

Vaig a un concert. I estic nerviós. Sé que vaig a veure't. Tu ni sabràs que estic allí, però em dóna igual. Quan la veu que gastes per existir comença a preguntar què volem ser de majors, sé que estàs a punt d'arribar. Em suen les mans, sent un nuc a l'estómac. I em prepare per a la teua arribada. Ahí estàs. La guitarra, la bateria. Entren els vents. I jo tanque els ulls. Vull gaudir de tot. Són dos minuts que no oblidaré fins que et torne a veure. Aleshores, quan ja pareix impossible que t'estime més, pares. Saps com funciona el desig, i per això pares en el millor moment. I sent com em murmures a l'orella "Obri els ulls, ara gaudeix de mi". I comença la segona part de la cançó. I quan sent a tot el món cantant-te i ballant-te, sé que senten el mateix que jo, però no ho saben. 

Quan acabes i te'n vas, sent que plore, perquè no sé quan tornaré a veure't cara a cara. Però sé que t'he gaudit una volta més. Que he gaudit de l'autèntica i genuïna cançó sva.

Anònim –   – (18 de setembre del 2009, a les 8:23)  

bòòòòòòòòò

Siriuseta –   – (18 de setembre del 2009, a les 17:34)  

la nòvia d'este tio deu ser la persona més feliç del món *_*

Unknown  – (18 de setembre del 2009, a les 19:13)  

aquest blog cada dia hem sorpren més, per a bé, però me sorpren.

El que haja escrit açò es un salvatge.

Mel –   – (18 de setembre del 2009, a les 20:18)  

Un aplaudiment fortissiiiiim al autor d'aquesta oda al asmolaor, ni Ausiás March ho hagués fet millor!!!! Brutal!!!!

svaman  – (18 de setembre del 2009, a les 20:33)  

Xe, però que l'artista diga alguna cosa!!

bass –   – (21 de setembre del 2009, a les 12:56)  

Xe quin escrit... ni Manuel Machado.

Engendro (cantant de mama ladilla)

Publica un comentari a l'entrada

Cerca a Svamania

El Facebook del grup

el twitter sva

  © Blogger template Shush by Ourblogtemplates.com 2009

Back to TOP